Història

En el seu interior s’ha descobert recentment pintures rupestres consistents en dos motius, un caprí i un altre motiu sense identificar, que utilitzen el color per delimitar el contorn de les figures. Per la seva semblança amb la trobada a la Cova de Reinós a la Vall d`Ebo, municipi limítrof, la seva datació correspon al Solutrià, període del Paleolític Superior, que es va iniciar a València fa uns 21.000 anys. Està pendent d’estudi i de realitzar la deguda excavació arqueològica.

En les proximitats del poblat morisc de la Roca, el Abrig del Tossal de la Roca conserva una seqüència excepcional dins de la Prehistòria Valenciana, que ha permès reconstruir la transformació paleoambiental, econòmica, tecnològica i social dels últims grups humans de caçadors recol·lectors i el desenvolupament posterior dels primers grups de societats de productors.

L’Abric va estar ocupat gairebé de forma continuada per l’home primitiu durant 6.500 anys. Les restes més antigues són de fa 14.000 anys i els més recents de fa 7.500 anys. Correspon al període Magdaleniense, l’última fase del Paleolític Superior i enllaça amb el Mesolític.

Les excavacions han estat realitzades per equip interdisciplinari dirigit per CARMEN CACHO QUESADA, Departament d’Història del Museu Arqueològic Nacional, i format per JESÚS JORDÀ PARDO, Departament de Química Agrícola, Geologia i Geoquímica de la Universitat Autònoma de Madrid, IGNACIO DE LA TORRE SÁINZ, Departament de Prehistòria de la Universitat Complutense de Madrid i JOSÉ Iravedra SÁINZ DELS TERREROS, Laboratori d’Estudis Paleolítics de la Universitat Nacional d’Educació a Distància.

Imatge del Abrig del tossal de la rocaLos nivells inferiors de l’Abric, atribuïts al magdalenià Superior es daten entre el 13.690 (Nivell III) i el 12.290 (Nivell II). Han proporcionat nombroses restes d’indústria lítica microlítica entre els quals dominen els útils sobre fulleta de dors, així com alguns triangles escalens i burins. Al costat de algunes atzagaies de banya i punxons, s’ha documentat la presència d’un arpó d’una sola filera de dents, fabricat en os. Es tracta d’un del escassos exemplars complets del vessant mediterrània espanyola. Al Nivell I s’ha trobat gran abundància de raspadors i un menor nombre d’útils sobre fulleta. Un petit llar localitzat en aquest nivell ha permès datar-ho al voltant del 11.800.

El farciment arqueològic es completa amb altres unitats litoestratigràfiques corresponents a l’Holocè i localitzades només en el sector exterior de l’Abric. Les dues inferiors, IIb i IIa, si situen entre fa 9.000 i 8.000 anys i contenen un registre arqueològic característic de l’epipaleolític antic o inicial. La seva indústria fonamentalment lítica mostra al costat de osques, denticulats i alguns segments de cercle algunes peces de gran format que alguns autors qualifiquen com ‘macrolítica’. Finalment, la unitat I d’aquesta zona de l’Abric ha proporcionat nombrosos trapezis i peces bifacials d’estil campiñoide a més d’osques i denticulats. Aquesta ocupació del Epipaleolític amb geomètrics es data al voltant d’uns 7.500 anys. La localització en superfície d’alguns vestigis ceràmics testifica la presència humana, encara que esporàdica, en el Neolític.

El registre arqueològic del TOSSAL DE LA ROCA es completa amb la troballa més important d’aquest assentament. Es tracta d’un conjunt de peces d’art moble amb representacions animalístiques gravades sobre blocs i plaquetes. Dominen les figures de cérvoles i cápridos generalment asilades, encara que existeixen algunes superposicions. El tret dominant d’aquestes representacions és la seva esquematisme. A això cal afegir un penjoll d’os decorat amb motius geomètrics.

Els materials es conserven al MARQ (Museu Arqueològic d’Alacant).

Los niveles inferiores del Abrigo, atribuidos al magdaleniense Superior se fechan entre el 13.690 (Nivel III) y el 12.290 (Nivel II). Han proporcionado numerosos restos de industria lítica microlítica entre los que dominan los útiles sobre hojita de dorso, así como algunos triángulos escalenos y buriles. Junto a algunas azagayas de asta y punzones, se ha documentado la presencia de un arpón de una sola hilera de dientes, fabricado en hueso. Se trata de uno de lo escasos ejemplares completos de la vertiente mediterránea española. En el Nivel I se ha encontrado gran abundancia de raspadores y un menor número de útiles sobre hojita. Un pequeño hogar localizado en este nivel ha permitido datarlo en torno al 11.800.

El relleno arqueológico se completa con otras unidades litoestratigráficas correspondientes al Holoceno y localizadas sólo en el sector exterior del Abrigo. Las dos inferiores, IIb y IIa, si sitúan entre hace 9.000 y 8.000 años y contienen un registro arqueológico característico del Epipaleolítico antiguo o inicial. Su industria fundamentalmente lítica muestra junto a muescas, denticulados y algunos segmentos de círculo algunas piezas de gran formato que algunos autores califican como ‘macrolítica’. Por último, la unidad I de esta zona del Abrigo ha proporcionado numerosos trapecios y piezas bifaciales de estilo campiñoide además de muescas y denticulados. Esta ocupación del Epipaleolítico con geométricos se fecha en torno a unos 7.500 años. La localización en superficie de algunos vestigios cerámicos atestigua la presencia humana, aunque esporádica, en el Neolítico.

El registro arqueológico del TOSSAL DE LA ROCA se completa con el hallazgo más importante de este asentamiento. Se trata de un conjunto de piezas de arte mueble con representaciones animalísticas grabadas sobre bloques y plaquetas. Dominan las figuras de ciervas y cápridos generalmente asiladas, aunque existen algunas superposiciones. El rasgo dominante de estas representaciones es su esquematismo. A ello hay que añadir un colgante de hueso decorado con motivos geométricos.

Los materiales se conservan en el MARQ (Museo Arqueológico de Alicante).

Una mostra de l’Art Llevantí al municipi es localitza en el Racó del Condoig, en un abric a l’exterior. Testifica la presència de grups humans caçadors durant el període Neolític (de 7.000 a 4.000 anys aC). És una figura d’un cáprido.

Situada al Barranc del Girona, la cova presenta dues entrades. En la mateixa s’han trobat puntes de fletxa, 3 grans en forma de disc d’un collaret, ceràmica modelada a mà, fragments d’un destral de pedra polida, una clau de ferro, dents humans, dents d’animals, fragments d’un crani human i abundants ossos humans i d’animals. Es tracta d’una cova d’enterrament múltiple de l’època del neolític o eneolític, amb i 3.000 anys d’antiguitat.

En el planell del Xarpolar, a una altitud de 904 metres ia la divisòria entre els termes municipals de Plans, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà es troba un important jaciment ibèric habitat per ibers contestans. Es conserven els murs de defensa i restes d’habitatge.

En 1928 va ser descobert per F. Ponsell, realitzant diverses cates, els materials estan dipositats al Museu de Prehistòria de València i al Museu Camilo Visedo d’Alcoi. Fins a la data no s’ha realitzat cap excavació sistemàtica del lloc. En les visites realitzades per personal del Museu d’Alcoi han proporcionat armes, fíbules, ceràmica ibèrica amb decoració geomètrica i amb figures d’estil S. Miquel de Llíria, ceràmica grega de vernís negre i monedes de Cástulo.

La seva ocupació abasta des del segle V fins al segle I a.C. No hi ha vestigis que estigués habitat en plena època romana.

Al cim de la Penya de la Retura es va descobrir un jaciment arqueològic de l’Edat del Bronze, en el qual es van descobrir fragments de ceràmica amb predomini de superfície llisa, un fragment del braçalet d’un arquer, una peça d’un molí de mà i 1 fragment de pedra polida.

Al cim de l’esperó rocós del Tossal de la Roca, a 691 metres d’altitud, se situa un poblat de l’Edat del Bronze. Al jaciment s’han trobat fragments de ceràmica, tres grans d’falçs de sílex, pedra polida, un allisat realitzat amb diorita, 1 percussor i restes d’ídols realitzats en pedra.